Through the exploration of the corresponding aesthetic keys of the landscape, we will try to establish the patterns that stimulate our perception of space and time in the Chinese, Japanese and Persian gardens, based on a relational system that induces not only the connectivity of The different paradigms among themselves but also the comparison and the establishment of analogies or differences between the three models mentioned, bearing in mind that they are respectively sensitive constructions of the cultures they represent.

A càrrec de:

Menene Gras Balaguer és directora de Cultura i Exposicions a Casa Àsia i directora del Casa Asia Film Week Festival. Doctora per la Universitat de Barcelona, ​​de la qual ha estat professora d’Estètica. Crítica d’art i comissària d’exposicions. Durant més de dotze anys ha estat la corresponsal de Artforum (Nova York) a Espanya. Ha col·laborat amb diaris i revistes nacionals i internacionals i ha participat en nombroses conferències, seminaris i congressos en universitats i institucions a Europa, Àsia i Amèrica. Entre les seves publicacions més recents es troben: El Jardí japonès (Ed. Tecnos, 2015), Chiharu Shiota. Les línies de la mà (ACTAR, 2014), Narratives digitals i tecnologies de la imatge (MECD i Casa Àsia, 2012), Ma Yangson. Entre la modernitat global i la tradició local (ACTAR, 2012), Corea del Nord: el pes de la història (Casa Àsia, 2011) i Beijing Time: l’hora de la Xina (Casa Àsia, 2010. Comissària respectivament de nombrosos projectes entre els quals destaca “El Jardí japonès: Topografies del buit” (2014-2020).

Cristina García Cabañero és Llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid; Tècnic urbanista per l’Institut d’Estudis d’Administració Local. Va adquirir formació en Arquitectura d’Interiors a l’Institut Europeu di Design i en Paisatgisme a la Institució Artística d’Ensenyament. Així mateix, és especialista en temes de salut i medi ambient urbà. La seva última publicació, en preparació, aborda la mística subjacent al jardí persa.

Cristina farà, per la seva banda, una introducció al jardí persa en tant que arquetip que identifica el jardí “paradís” (pairi-daeza) a la terra. A partir d’aquí, analitzarà les connotacions que conflueixen en la mística de jardí, tenint en compte l’estreta relació que manté amb l’entorn. Jardí i paisatge natural s’integren en la cultura iraniana dins del que es considera una antropologia de l’espai físic i dels seus habitants, de la mateixa manera que el jardí es pot entendre com un oasi en el desert, del qual sorgeix la poesia. En la seva descripció, es farà al·lusió a les claus culturals i geogràfiques subjacents al disseny del jardí com a espai retallat sobre la base de la composició que es regeix pels codis d’una geometria sagrada.

Félix Ruiz de la Porta és llicenciat en Matemàtiques, doctor en Filosofia i professor de l’Escola d’Arquitectura de Madrid. Entre 1985 i 2008, va impartir cursos teòrics d’Arquitectura Japonesa al Departament de Projectes Arquitectònics d’aquesta universitat, com a professor convidat. Ha estat premiat per la Fundació Japó el 1990 i 1994. També ha impartit cursos de doctorat en universitats americanes i és autor de nombrosos articles acadèmics i llibres entre ells: Arquitectures de la memòria (Akal, 2009), llibre que dedica a Tadao Ando i al món emocional que s’amaga darrere de les formes arquitectòniques. Entre les seves últimes publicacions, figuren Somnis arquitectònics | Viatges cinematogràfics (2015) amb Belén Relloso Horna, i L’Espai arquitectònic o L’esplendor de la Bellesa (2016). Ha dissenyat i construït nombrosos jardins japonesos a Espanya.

Félix impartirà l’apartat sobre els jardins més antics del Japó i el món que han condicionat l’arquitectura dels temples sintoistes d’Ise i Izumo. D’aquesta manera s’analitzaran els conceptes de buit, espai-temps i Wabi-sabi en els jardins i com aquests s’han projectat en l’arquitectura clàssica i moderna. L’objectiu serà establir connexions crucials entre els elements gramaticals del jardí i l’arquitectura al Japó.

L’arquitecta Belén Relloso Horna, amb la qual col·labora habitualment, compartirà amb ell la corresponent activitat docent.